És cruel que el món jutgi més bo un sopar perquè hi ha diners pel mig. És cruel que la ciència ens aparti de les coses naturals. És cruel que el poder polític no estigui en mans dels millors sinó dels oportunistes. És cruel que les grans virtuts cavalleresques hagin desaparegut. És cruel que es mati per diners. És cruel… Així Villiers va component el seu personal decàleg, entre el lirisme i la sàtira, on denuncia els mals de la societat en què viu. No en va, el nostre escriptor dedicà la seva novel·la L’Ève future —i podria dedicar també aquest recull de contes— «aux rêveurs, aux railleurs»; és a dir, als somiadors, als riallers.

Calaveres atònites és un llibre de narracions, el fil conductor del qual gira a l’entorn d’un personatge: Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, que a la dècada dels cinquanta busca un indret tranquil per poder preparar les oposicions a l’administració de justícia. L’atzar i una ràpida consulta al mapa el duran a Mequinensa, lloc que, d’entrada, creu el més idoni per portar a terme els seus projectes. Només arribar, però, es veurà immers en un seguit de situacions inesperades i sorprenents que el portaran més enllà dels seus propòsits professionals i superaran totes les seves expectatives.

En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia —en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila— un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu… El Cafè de la Granota reuneix catorze relats ubicats en l’antiga vila de Mequinensa, l’univers propi de Jesús Moncada.